Ja van uns quants tallers dedicats a l’escriptura, als llibres, als manuscrits, o la intolerància al voltant del seu contingut. No creieu que aquest món doni per tant? Mireu el llistat:
- suports d’escriptura a l’Antiguitat: fang, papir i cera(1r d’ESO)
- xerrada-taller sobre els manuscrits medievals(1r-2n d’ESO)
- taller de cal-ligrafia medieval(2n d’ESO)
- projecte sobre la crema de llibres al llarg de la Història(3r d’ESO)
Aquesta vegada ens hem dedicat a la part més visible d’aquest continent, la portada, la part encarregada de la protecció, el maneig, i podem afegir que avui dia també utilitzada com a estratègia de màrqueting per atraure possibles compradors (ho reconec, moltes vegades m’he deixat enganxar per una bonica portada o una edició ben aconseguida, i m’agrada).
Ja des de l’antiguitat era comú concloure alguns manuscrits amb una enquadernació estèticament “especial”. Durant l’ Edat Mitjana, principalment en obres de contingut sagrat, resalta l’enquadernació d’orfebreria.
Els evangelis de Lindau, del segle IX, una de les joies carolíngies utilitzades pels alumnes com a inspiració
D’or i plata, perles, esmeraldes, i moltes altres pedres precioses. Es representaven escenes religioses i convertien al manuscrit en un autèntic tresor, moltes vegades motiu de disputes entre institucions religioses, i no precisament pel seu contingut espiritual.
Els alumnes només han pogut utilitzar làmines d’acabat daurat i argent, i bijuteria de la més variada.
L’ “armarium” amb les obres acabades, dignes del mismíssim tresor del Vaticà
Que el resultat final doni peu a confusió és una altra cosa 😉
UNA HISTÒRIA 