Les termes romanes, un clàssic (mai millor dit) dels continguts al treballar l’urbanisme i les obres públiques llegades pels romans, i no només un llegat material, també un hàbit cultural. En unes cultures més que en altres, però present en la gran majoria, els banys de relaxació i l’ús de la sauna són un petit luxe més o menys asequible. Aleshores veiem que no només l’edifici en si, també la quotidianeitat del seu ús, és una herència romana.
A banda dels tradicionals centres termals més o menys coneguts, han proliferat derrerament a gimnasos i centres d’estètica, per exemple, instal·lacions amb els serveis propis dels banys romans: zones d’aigua per temperatura, banys de vapor, massatge…Un concepte conegut com SPA, que vol dir, ni més ni menys, salus per aqua, el benestar del cos mitjançant les propietats de l’aigua.
Inscripció epigràfica que ens anuncia les termes d’aigua dolça i marina de Crassus Frugi, a la ciutat de Pompeia
Amb els alumnes de Llatí de Batxillerat, de l’escola Cultura Pràctica, hem estudiat en detall les termes utilitzades pels antics romans, la distribució i funció dels espais, i algunes de les fonts clàssiques que ens expliquen alguns dels aspectes relacionats amb aquest hàbit. Han traduït textos d’autors com Vitrubi, l’important metge romà Cels o Plini el Vell. A continuació us deixem amb el text original i la seva traduccció.
Només ens faltava una cosa, gaudir d’una sessió de banys d’aigua i vapor per acabar d’entendre perquè aquesta activitat ha perdurat tant de temps entre nosaltres, en un format o en un altre.
- Un dels primers textos que parlen sobre el termalisme apareix a l’obra de Vitrubi De architecturi libri decem (Els deu llibres d’arquitectura), del segle I a.C.
Ardores autem esse in his locis etiam haec res potest indicare, quod in montibus Cumanorum Baianis sunt loca sudationibus excauata, in quibus uapor feruidus ab imo nascens ignis uehementia perforat eam terram per eamque manando in his locis oritur et ita sudationum egregias efficit utilitates. non minus etiam memorantur antiquitus creuisse ardores et abundauisse sub Vesuuio monte et inde euomuisse circa agros flammam. ideoque tunc quae spongia siue pumex Pompeianus uocatur excocto ex alio genere lapidis in hanc redacta esse uidetur generis qualitatem(VITR. 2.6.2)
“El foc, es va fer inclús en aquest lloc i això va indicar que en les muntanyes Cumas i Bayas hi ha coves que es feien servir per suar. El vapor i el foc augmenta i es perfora el terra en els llocs que es vol per a que sorgeixi la transpiració i això tenia uns efectes i utilitats excel·lents.També en les memòries antigues, el foc era abundant sota el Vesubi i el va vomitar fins els camps veïns. Per tant la pedra esponja, anomenada pomez de Pompeia, és cuita i per lo general aquesta pedra és d’aquest indret i d’aquesta qualitat”.
- La importància de la sudoració. El tractament amb banys de vapor va ser una tècnica estesament utilitzada a l’època d’Octavi August. Consistia en l’alternança del fred i la calor després de la sudoració permetent l’eliminació de toxines i beneficiant la circulació i el relaxament del sistema nerviós. Així ho indica Cels, un metge contemporani del canvi d’era, en el seu tractat De re medica:
Sudor etiam duobus modis elicitur, aut sicco calore aut balneo. Siccus calor est et harenae calidae et Laconici et clibani et quarundam naturalium sudationum, ubi terra profusus calidus uapor aedificio includitur, sicut super Baias in murtetis habemus. Praeter haec sole quoque et exercitatione mouetur. Vtiliaque haec genera sunt, quotiens umor intus nocet, isque digerendus est. Ac neruorum quoque quaedam uitia sic optime curantur (CELS. 2.17)
Bany de vapor
“La sudoració també es provocava de dues maneres , per la calor seca o pel bany . La calor seca s’obté amb sorra calenta, per estufes, forns i per estufes naturals on la calor puja del terra i es recull en un edifici com el que hi ha a Baias, en un lloc amb mirtes . A més, també s’obté la suor amb el Sol i l’exercici. Aquests mètodes poden ser utilitzats sempre que els humors exerceixen siguin nocius en l’interior i s’hagin d’eliminar. També curen de manera òptima problemes dels nervis”.
- Les propietats de l’aigua, a partir d’un altre text de Cels, de la mateixa obra esmentada anteriorment, i d’un altre de Plini el Vell, autor del segle I d.C, extret de la seva obra Naturalis Historiae:
At balnei duplex usus est: nam modo discussis febribus initium cibi plenioris uinique firmioris ualetudinis facit, modo ipsam febrem tollit; fereque adhibetur, ubi summam cutem relaxari euocarique corruptum umorem et habitum corporis mutari expedit. Antiqui timidius eo utebantur, Asclepiades audacius. (CELS, 2.17)
Al caldarium
“El bany té doble utilitat: o prepara al malalt, un cop passada la febre, per a una alimentació més substanciosa i un vi més generós, o per fer marxar la mateixa febre. S’utilitza el bany quan convé suavitzar la pell, fer fora als humors corromputs i canviar els hàbits del cos. Els antics utilitzaven el bany amb reserves ; Asclepíades ho feia amb més audàcia”.
Plerique in gloria ducunt plurimis horis perpeti calorem earum, quod est inimicissimum, namque paulo diutius quam balineis uti oportet ac postea frigida dulci (PLIN. nat. 31.32)
“Molts consideren meritori soportar la calor de les aigües durant moltes hores, cosa que és molt perjudicial, doncs és convenient banyar-se poc més que un bany normal, i després passar a l’aigua freda i suau”
Fent cas de les indicacions de Plini el Vall: el bany fred al frigidarium era, i és bàsic, per regular novament el cos després del procés de sudoració i el bany calent
UNA HISTÒRIA 