DE CASTELLAR DEL VALLÈS AL CAMP DE CONCENTRACIÓ DE BUCHENWALD. L’ODISSEA DE L’ENRIC COMELLAS

Què bonica és la Història! Aquestes són les paraules que vaig pronunciar  quan el Joan Comellas, amic i humanista, va acabar la seva lliçó explicant-nos als grups de 3r i 4t d’E.S.O.  de l’escola El Casal, la història del seu besavi, l’Enric Comellas. Un relat digne d’un guió cinematogràfic.

A la vegada és una història trista, juntament amb la d’altres quatre castellarencs, que es van veure forçats a abandonar la seva terra, la seva família, la seva vida, perquè l’aterrador aparell repressor franquista cauria tard o d’hora sobre ells. Amb l’exili no es va acabar el patiment. La Segona Guerra Mundial tot just començava.

Un magnífic treball d’Història local que ben segur ha ajudat als alumnes a entendre un fet universal. Una experiència viscuda per altres 465.000 persones exiliades (utilitzant les xifres que el Joan va incloure en el seu treball) en el cas de la Guerra Civil espanyola.

El Joan Comellas, besnét de l'Enric, en un moment de la xerrada

El Joan Comellas, besnét de l’Enric, en un moment de la xerrada

Per conèixer més detalls de l’odissea de l’Enric Comellas, a continuació reproduiré alguns dels fragments del treball que el Joan va realitzar com a projecte final de carrera i que, aquí està la grandesa d’aquesta feina, li ha aportat, a ell i a la seva família, un coneixement sobre les seves arrels que no es pot mesurar amb cap nota.

Les imatges que podreu veure a la galeria final estan extretes del mateix treball, algunes de gran valor pertanyents al fons personal d’Enric Comellas i Tàpias.

Acabo agraïnt enormement la voluntat i la iniciativa del propi Joan per dissenyar i realitzar aquesta proposta i utilitzar una metodologia que ha captivat a l’alumnat des d’un inici pel seu dinamisme i participació. Només espero poder repetir-la en un futur per no oblidar el passat!

De Castellar del Vallès als camps de concentració nazis.
El cas d’Enric Comellas i Tàpias

Per Joan Comellas Cuenca

Enric Comellas Tàpias va néixer el 7 de novembre de l’any 1900 a Granera. Formava part d’una família humil, ell era el petit de cinc fills, dedicada a la pagesia .Va arribar el període republicà formant ell part d’un sindicat a la vila. Segons testimonis familiars, Enric Comellas va optar pel camí de la política davant la impossibilitat de tenir més poder de decisió i responsabilitat als negocis familiars. 

També va esdevenir President dels Rabassaires i durant el període bèl·lic va recórrer el territori català, especialment per les terres de Lleida amb camió repartint aliments per la gent que més ho necessitava. Va ser escollit regidor a l’Ajuntament de Castellar del Vallès en les eleccions municipals del 14 de gener de 1934, del 16 de febrer de 1936 i en l’Ajuntament que es va formar un cop ja havia esclatat la Guerra Civil el 6 d’octubre de 1936. També va realitzar tasques com a fiscal d’un jutjat popular a Barcelona durant la guerra. Aquest fet el va condicionar a desfer el sindicat i va ser un dels motius principals que el va portar a exiliar-se, ja que el bàndol nacional el buscava insistentment per aquest càrrec que va ocupar.

A part, els seus afers polítics el van fer malveure per algunes persones amb possessions a Castellar del Vallès, ja que amb la seva postura i la seva tasca afavoria els interessos dels pagesos i no a les classes més benestants, un fet que el va fer ser molt estimat per gran part de la població, però també li va fer guanyar enemistats entre els més poderosos.

Pel febrer de 1939, durant els darrers dies de conflicte civil a Catalunya, Enric Comellas va dirigir-se, com un més dels milers de republicans que van fugir del bàndol encapçalat per Francisco Franco cap a la frontera amb França per tal d’exiliar-se. Va ser capturar a Girona, fet que va impedir que complís el seu objectiu inicial i després d’escapar-se’n, va tornar a Castellar del Vallès.

L’Enric Comellas va amagar-se a Sabadell fins que va aconseguir travessar la frontera l’estiu del mateix 1939.

Un cop a territori francès va ser internat en un camp a l’Aude, a “Le Trillol”, a Rouffiac des Corbières. Allà va ser contractat com a mosso agrícola per un viticultor local. Un cop acabada la verema però, va ser internat de nou al
camp de selecció de Bram (també a l’Aude), des d’on va ser traslladat als camps d’internament de Barcarès i de Saint-Cyprien, a la costa del departament dels Pirineus Orientals. Al mes de novembre va signar un nou
contracte, aquest cop amb la família Peyris, uns propietaris de Fillols, a la comarca del Conflent, on es va dedicar un altre cop a l’agricultura.

Mentre va conviure amb els Peyris, l’Enric Comellas va gaudir d’una gran llibertat de moviments. Això, juntament amb el coneixement de la zona fronterera (fruït de la seva estada als Pirineus) el va fer participar en una xarxa de passeurs-d’hommes, format per un grup de resistents que es dedicaven a l’evasió cap a la Gran Bretanya, via Portugal, d’aviadors abatuts en el decurs de raids aeris, de jueus perseguits per motius ètnics, de correus de la Resistència o de joves amb intencions d’unir-se a les Forces de la França lliure. Amb aquesta arriscada tasca, l’Enric volia aconseguir guanyar tots els diners possibles per compensar les pèrdues que va patir la seva família durant els registres, interrogatoris i expropiacions sofertes per part dels nacionals per tal de coaccionar-los i que d’aquesta manera delatessin el parador de l’Enric. Una informació que mai van conèixer, ja que mai va dir a la seva família on es trobava per tal de no exposar-los a més perills. El 24 de desembre de 1942, Enric Comellas va ser detingut durant un d’aquests passatges.

El 19 de gener de 1944, Enric Comellas va formar part d’un nombrós transport amb destí a Buchenwald, a Weimar. Va fer la quarantena al petit camp i va ser matriculat amb el número 40.576. Aquest camp va ser bombardejat per l’aviació aliada el 26 d’agost de 1944.

A principis del mes d’abril de 1945, les SS van rebre l’ordre de liquidar totalment el camp de concentració de Buchenwald i els seus nombrosos kommandos. Enric Comellas i milers de deportats més van emprendre poc abans una marxa d’evacuació per la regió de Saxònia-Anhalt cap a l’interior del Reich amb les tropes soviètiques cada cop més a prop. L’itinerari era Quedlinburg, Aschersleben, Köthen, Bitterfeld, Prettin, Wittenberg i Coswig. Un total de més de 300 quilòmetres i 2.500 dels 3.000 homes que van iniciar la marxa van ser assassinats en el transcurs d’aquesta marxa de la mort.

És en aquest moment quan es perd la pista a Enric Comellas, de qui només va quedar una única referència. El seu certificat de defunció amb data de 10 d’abril de 1945 al camp de Buchenwald (Nordhausen) lliurat pel Ministeri
d’Antics Combatens Francés.

Durant l’exili, Enric Comellas i Maria Datzira (la seva dona) van mantenir el contacte gràcies a la correspondència epistolar, ja que des de França l’Enric va escriure moltes cartes.

“Mi adorada esposa i demas familia: Mi mas gran deseo es que al llegar esta
en tu poder gozais todos de la mas perfecta salut. La mia es del todo
buena. Querida Maria no dudo que al recibir estas cuatro lineas no dejara
de ser para ti i todos los de la casa una gran satisfacion i te digo esto
porque asi no sucede ami si algun dia tengo la suerte de recivir algo de ti
(…) Bueno Maria daros muchos recuerdos i abrazos a tu padre i a la yaya,
diles que pienso mucho en todos los de casa, muchos vesos para nuestros
hijos que tengo muchos deseos de abrazarles i tu esposa de mi alma recive
millones de vesos de tu esposo que te adora de todo corazon” (14 de juliol de 1943)

En definitiva, el present treball és un petit homenatge a la figura d’Enric Comellas en particular, i a tots aquells que malauradament, van haver de patir una situació com la que ell i la seva família van haver de viure.

Anuncis
Categories: ESO 4 | Etiquetes: , , , , | Deixa un comentari

Navegació d'entrades

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

%d bloggers like this: